L´èxit del bàsquet manresà

       
Sembla que l'historia comença el dissabte 17 d'agost de l'any 1929, i la notícia la dóna el diari El Pla de Bages amb el següent anunci: Demà diumenge tindrà lloc un partit de bàsquet ball entre dues seleccions del club Basquet-Manresa que tindrà caràcterd'entrenament per tal d'organitzar degudament aquest esport a Manresa. Presentació: d'Un nou esport al camp del Pujolet de Manresa... Resultat del partit: Equip Blanc, 8- Equip Vermell,20.

El dia que es va presentar el bàsquet, i encara per llarg espai de temps, no era problema a Manresa ni enlloc jugar: sobre pista de terra, al aire lliure, amb pilotes fortes com rocs, boterudes, i els taulers fets de fusta, eren quatre trossos de tauló encaixats o clavats.

Desprès del partit de presentació no va passar res; el nou joc com és natural no va commoure els manresans. No obstant els promotors varen seguir amb les inquietuds de sempre, i gracies a que els pioners del nostre bàsquet tenien les idees molt clares i molta constància, en menys d'un any, foren capaços d'organitzar el primer torneig local de penyes, que s'encetà el dia 3 d'agost de 1930. Aquesta competició va ser el primer pas de l`institució més fiable que qualsevol tipus d'esport ha tingut fins ara per fer-se gran.

Les Penyes; s'havia posat la base per fer afició al nou esport. De fet els promotors varen ser mol llestos, els participa'ns d'aquesta primera competició van acabar el dia 30 d'octubre, i quatre setmanes després ja tenien en marxa el segon torneig, es va acabar el dia 3 de març de 1931.

Tenim que imaginar-nos Manresa a l'any 1931: en menys de 33 mil habitants, lluny de la capital;el viatjar per carretera en autocar, una aventura, nomes existia el tren per viatges "ràpids,"això feia que els ciutadans, fessin més vida de ciutat, es possible que aquesta situació de Manresa, pugues ser una avantatge per l´ afició al nou esport que estava naixent.

Durant aquest any es va experimentar un progrés, però unes diferències entre els organitzadors, van  fer que es crees una segona organització denominada Bages, no obstant no es trencaren les relacions i això va fer que es poses en marxa el Tercer Torneig de Penyes .

El conjunt d' activitats varen durar dos anys i escaig del procés de creació del bàsquet a casa nostre . Tenim que donar gracies als promotors per la visió que varen tenir i per fer gran a Manresa amb aquest esport tal com veurem

més endavant. El Manresa Bàsquet Ball participà per primera vegada al campionat de tercera regional i puja a segona, el públic manresà va tenir un al·licient més.

La temporada 1932-33 , el Bages que ja participava al campionat regional es proclama campió de tercera i puja a segona, i el Manresa Bàsquet Ball s'adjudica el títol de segona categoria. L'aficionat al bàsquet va tenir encara més al·licients, ja es vivia una rivalitat entre els partidaris d' un i altre equip i la societat manresana vibrava amb aquesta situació, però aquesta realitat canviaria al cap de poc temps a les alegries...

Diferències amb els poders federatius van fer que el Manresa Bàsquet Ball posi en dubte la seva continuïtat , diferències que fan intervenir les forces vives de Manresa, que de una manera lògica troben la solució, fent  fusionar els dos equips manresans.

El dia 23 D'agost de 1934 es confirmava oficialment la fusió dels dos equips  passant a denominar-la Unió Manresana de Bàsquet ball. Després de cinc anys d'activitats de bàsquet a Manresa, es torna com al principi a la formula de un sol equip, però ja amb un petit historial pel seu curt temps, però amb brillants resultats.

En segona categoria catalana i no oblidant el treball de base que eren les penyes, i que es convertien en la pedrera dels equips oficials, i que avui podem considerar, les penyes, com embrionari i empíric de les modernes escoles de bàsquet, en aquella època només per la seva presencia i també importància eren la base del bàsquet manresà.

L'Unió Manresana de Bàsquet ball: la primera temporada a segona categoria catalana, queda campiona de Catalunya de segona categoria, i te dret a jugar el triangular d'equips campions guanyant el dret a ingressar amb tots el honors, el 8 de  setembre de 1935, a primera divisió. Ja no és  només sort, aquí  hi ha alguna cosa més, i els experts consideren a la comarca de Manresa junt amb el Maresme, las dues comarques amb més potencial de bàsquet de l´ estat Espanyol.

El dia 6 de juliol de 1936 es va disputar un partit de penyes i ningú podia pensar que aquest partit seria l'últim del període anterior a la Guerra civil, tots sabem que el dia 18 de juliol va esclatar la guerra, i queda obert un temps de una total manca de dades.

El que si sabem es que L'Unió Manresana Bàsquet  Ball, amb moltes peripècies per salvar la seva continuïtat ho va pogué superar però canviant el nom a Unió Manresana de Baloncesto.

L´ extraordinària raça de campió li donaria un altre oportunitat a la Unió Manresana... la d'afegir un guardó importantíssim al seu historial d'equip d'excepció : el dia 22 de desembre de l'any 1940, s'adjudicà el torneig més prestigiós estatal d' aquella època: El TROFEU GENERAL ORGAZ, COPA CIUTAT DE BARCELONA, al guanyar al Joventut de Badalona per 21 a 20.

Però també seria l'últim partit de L'Unió Manresana de Bàsquet  Ball, coneguda pels estaments oficials per: Unión Manresana de Baloncesto, perquè set dies desprès de guanyar el títol més important de la seva historia, passava a formar part de la secció de bàsquet del Centre D'Esports Manresa . Sota la tutela de l'equip de futbol més prestigiós de Manresa.

L' èxit del Torneig Gral Orgaz,no va tenir continuïtat i els anys posteriors lasecció de bàsquet del C. D.Manresa es podria dir que, tot i tenint grans jugadors i un gran número de seguidors, no es movia dels equips discrets ( el bàsquet no importava gaire als dirigents del C.D.Manresa i el Futbol anava bé). També la reorganització del bàsquet nacional amb campionats estatals, feia que ciutats com Manresa ho tinguessin molt difícil. 20 anys li va costar a la secció de bàsquet del C.D. Manresa pujar a la segona divisió estatal.

Desprès de l'any 39 moltes coses van canviar a Manresa, el bàsquet ja no era nomes cosa d' un equip. De les penyes varen sortir equips que també participaven als campionats regionals. El més significatiu d'aquella època; el Club Natació Manresa, que el seu terreny de joc era la Piscina Municipal, es convertiria al separar-se del C.N.Manresa el 22-o4- del 1950 en el Club Bàsquet Manresa, aquest seria l'equip de la pista castell, i el més directa rival del C.D.Manresa. Fins i tot durant uns anys l'equip més representatiu de Manresa.

També altres equips com: la U .D. La Salle, O.A.R AlBA , Juventus, Col·legi Badia Soler, tots aquests de Manresa i altres equips de la comarca, com: CB Navàs, S.A.S. de Suria, BC San juan, C.B. Colònia Pons; JAC la Ametlla de Merola, Viladomiu, CB Queralt Berga, C.B.Castellet, Sant Fruitós, C.B. Artes, CB Castellbell, Sallent, Cardona, Puig-reig, i Olesa, mes d'altres que en un moment determinat estaven fins que desapareixien...

Tots aquests equips junt amb les penyes que encara funcionaven,ompliant (quan s'acabaven les competicions federades), els llargs dies d'estiu sense bàsquet...

Les Penyes van ser el planté  d'aquests  equips al Bages.  No obstant com tot evoluciona, i  les  Penyes  també; varen  patir una transformació; els  canvis socials va fer que  cases  comercials  entressin en  aquest joc i participessin en els campionats  Manresans de  Penyes, van desapareixer penyes tan prestigioses com: Penya T, Shirley´ SX cub, Pielsa , Interrogant , Universal , VAC,  Sodda, Xclub , Icsa, Martes 13, C.B .  Bonavista, Xecspir´s, JAC de Santa Maria de la SEU, i altres que desapareixien o feien aliances per ser mes potents. Axí fins que es va  crear  les escoles de bàsquet tal i com funcionen en l'actualitat. Cal destacar que alguns e quips com: U.D. La Salle, Badia Soler C.B Navas, S.A.S. Suria, C.B. Olesa; en algun moment de la seva llarga Historia han triomfat i potser han estat per sobre de les seves possibilitats, i desprès han tingut que frenar per la manca de recursos econòmics (no esportius), prou han fet i alguns encara estan a la lluita. SORT COMPANYS.

Ja que toquem la part de recursos econòmics; una anècdota ben curiosa: el 2-11-1942, es va expulsar de la federació Catalana de bàsquet al C. Oriamendi de Manresa la causa va ser que uns jugadors varen cobrar per jugar un partit de bàsquet, la nota diu: La Federació Catalana de bàsquet, en contra de qualsevol professionalisme, considerant l' esport totalment amateur els sanciona a pagar 1.500 ptes al club, 1 any de suspensió a un jugador i tres mesos a un altre jugador. I desqualifica indefinidament al President del Club. Aquest equip al finalitzar la temporada va plegar.

Seguint la historia del bàsquet de casa nostre: l'any 1950 el C.B Manresa es proclama campió de la copa Hernan, temporada 1950-51, i 52-53, va actuar a la segona divisió Catalana. Al camp de la piscina va tenir el primer enfrontament amb el Centre D'Esports Manresa guanyant el C.B. Manresa, aquest mateix any 1953, el C.B. va adquirir el terreny on es faria la primera pista de bàsquet de ciment de Manresa, recordem que encara en aquests temps es jugava en camps de terra.

De L 'any 1953 al 1959, el C.B.Manresa jugaria a la primera divisió catalana. 1959-60, el C.B., quedaria sot-campió de la categoria. La temporada següent es va reestructurar el bàsquet nacional i el C.B. Manresa que per dret li corresponia jugar en la primera divisió Nacional, seria inclòs en la segona categoria nacional denominada Trofeu Gonzalo Aguirre.

El C.D. Manresa de bàsquet desprès de 20 anys de passar-les magres, la temporada 1963-64, assoleix l’ascens a la segona divisió estatal recordem que aquesta divisió també i estava el C.B. Manresa des de la temporada 1959-60. La societat manresana va tornar a vibrar per aquest esport.

Temporada 1967-68, el C.D. Manresa aconsegueix quedar campió de la segona categoria estatal guanyant el dret de jugar la propera temporada a la primera divisió Nacional. I la secció de bàsquet s'independitzava del C.D.Manresa i es formava la societat: Manresa Esportiu Bàsquet.

Temporada 68-69, la falta d'experiència es va notar i el Manresa Esportiu Bàsquet torna baixar a segona, però la propera temporada 69-70, va tornar a la primera divisió, on hi va estar fins l´2000, que varen baixar un altre vegada a segona, però la temporada 2001-2002, es va tornar a primera divisió on amb molt d'esforç econòmic es va mantenint amb el pressupost més baix de l´ACB. Ara el bàsquet és un espectacle, no un esport “amateur” com deien en la federació l’any 1942 quan van expulsar l´ Equip Manresa Oriamendi.

Tornat al C.B. Manresa, la temporada 1971-72, amb un esforç molt gran de L'entitat es va pujar també a primera Divisió, tenint la ciutat de Manresa la temporada 1972-73, dos equips a la primera divisió. Però l'esforç econòmic no permetia que la gesta tingues continuïtat, i la ciutat amb només 65 mil habitants i amb un pressupost com el del C.B. Manresa no es podia mantenir a primera, naturalment es va baixar a segona on va estar-hi molts anys.

L'any 1999-2000, i coincidint amb el 50 aniversari del Club Bàsquet Manresa, es decideix integrar l’Unió Manresana de bàsquet masculí i l'escola de bàsquet femení, i es crea l'entitat: C.B.I Unió Manresa.

El Manresa Esportiu Bàsquet, ara convertit en societat Anònima i amb la denominació de : Bàsquet Manresa SAE, Però amb la marca de la casa patrocinadora TDK, el dia 25 de febrer de 1996 es proclamat campió de la copa del Rei al guanyar al Barcelona per 94-92.

Temporada 1997-98: el TDK Manresa campió de la Lliga ACB

Gracies al basquet, la ciutat de Manresa es coneguda arreu de L'estat , per la gran afició al bàsquet i per els seus èxits aconseguits en aquest esport, tant és així, que quan viatges algun lloc fora de Catalunya, quasi sempre quan algú sap que ets de Manresa t'acaben preguntant per L'equip de bàsquet i per la marxa de l'equip.

Si ets preguntes que s'ha fet be, perquè una ciutat com Manresa hagi tingut els èxits que ha tingut en el bàsquet, probablement que ningú tingui la resposta, però jo crec que l’èxit es de tots els manresans, per la quantitat de gent que ha col•laborat amb diferents èpoques, i la majoria d’una manera desinteressada. Molts manresans en la nostre joventut hem jugat a bàsquet: d´una o d’altre manera, amb un equip o amb un altre, amb més èxit personal o menys, però hem estat vinculats al bàsquet. Tenim que recordar: que era tan gran l'afició al bàsquet al Bages, que la Federació Catalana va tenir que obrir una delegació a Manresa, com també el col•legit d'àrbitres. Això es un èxit de tots : els qui no jugaven, estaven a la taula de anotadors o cronometradors, o eren àrbitres, o tenien un càrrec directiu. Al Bages mai han fet falta entrenadors, s empre hi ha algú que està disposat a entrenar; sigui minibàsquet, o un equip de veterans, i molts d'ells treballant d una manera desinteressada. La cultura creada per els pioners del bàsquet manresà ha triomfat.

No donaré noms: però alguns es mereixen el reconeixem de tots els manresans ( segurament que d’altres també), però crec que aquests no els han reconegut prou els mèrits: L´equip que va guanyar el Trofeu Genaral Orgaz, Copa Ciutat de Barcelona. Perquè eren tots de Manresa.

                                    Carles Teixidó